Iniciem
amb el nostre capità les entrevistes que anirem fent als jugadors del primer
equip.
1. Primer de tot, com
estàs de la lesió a l’espatlla, que et va deixar fora dels terrenys de joc durant 2 mesos?
La
veritat és que les sensacions, de moment, són molt bones. No noto molèsties al
jugar i he recuperat pràcticament el 100% de la mobilitat i la força d’aquest. Tot i
així en aquest tipus de lesió és difícil preveure com anirà ja que hi té un
gran paper el factor “sort” de no tornar a patir cap caiguda estranya.
2. Tenim entès que el
fisio Marc Gómez va ser de gran
suport durant la recuperació.
Jo li atribueixo tot
el mèrit a ell, tant en el resultat com en el termini amb el que m’he recuperat
i les garanties amb que he tornat.
Vam dedicar durant vuit setmanes cada matí a que tornés en el millor estat i
seguretat per poder jugar. Cert és que també hi ha hagut un treball paral·lel
de gimnàs de reforç, durant i després de la récuperació, però també mig coordinat
amb ell.
Li estic molt agraït pel tractament, però també pel tracte personal, que és
molt important per suportar tantes hores de recuperació.
3. Estaves lesionat,
fora de les convocatòries, però acostumaves a viatjar quan l’equip jugava fora
i òbviament també donaves suport quan tocava jugar a les Pedritxes. Explica’ns
per què viatjaves i què senties sabent que poc podies fer per ajudar a l’equip
dins del camp?
Bé,
és cert que intentava acompanyar l’equip i estar al costat d’aquest sempre que
m’era possible i això és per diverses raons: la primera que molts dels meus
amics estan dintre de l’equip, per tant no m’era cap esforç estar allà; la segona
és que necessito del grup i m'agrada estar dins d’aquest i
sentir-me partícip. Va amenitzar molt la lesió estar contínuament seguint
l’equip; i per últim era una manera de fer un cop de mà a l’equip i a l’entrenador,
sobretot en desplaçaments, alhora de dur l’escalfament i altres petites tasques
per seguir aportant alguna cosa a l’equip.
4. Per què creus que
l’equip es troba en la darrera posició?
Crec que no vam fer
uns bons primers partits, ens va costar més del previst adaptar-nos al ritme de
la competició, a trobar la forma de jugar i sobretot de cohesionar-nos i jugar
com a equip.
Tot i així crec que en la segona meitat de la primera volta l’equip ha
reaccionat molt bé i ha sabut solucionar aquests problemes, però n’han sorgit
d’altres; les lesions de molts jugadors que per eren importants i
sobretot la manca de d’encert de cara a porteria. Aquest últim al final en ha
pesat molt, ja que completàvem grans partits amb derrotes degut a que no érem
capaços de marcar, i això costa de solucionar a curt termini, com és diu son
“males ratxes”.
5. Veus l’equip
capacitat per fer una gran segona volta i aconseguir la salvació?
Com he dit, l’equip
ja ha demostrat que és superior en joc a molts dels equips que tenim actualment
per sobre i que la diferencia era a l’hora de marcar. La capacitat per marcar
també crec que la tenim i confio en que aquest parèntesi per festes hagi servit per parar la mala ratxa que portàvem de cara a gol, que de segur que sí.
Simplement es seguir fent les coses com les estàvem fent i si som capaços
d’acabar de concretar aquest joc, no tinc cap dubte que ens en podem sortir!
6. I arribar a la Copa del Rei?
6. I arribar a la Copa del Rei?
Això
és més complicat de preveure ja que, al meu entendre, no depèn només dels
nostres resultats. Està clar que es una competició que a l’equip li fa molta
il·lusió i agrada, i fins que puguem l’equip lluitarà per arribar-hi. El camí o
objectiu principal és salvar la categoria, i si ho complim podem tenir la sort
de trobar-nos en posicions per entrar a la Copa.
L'Oriol nombrat MVP de la passada Copa del Rei |
7. Què hi havia de
cert en els rumors que et situaven a prop de l’Atlètic durant l’estiu?
Doncs sincerament no
et sabria dir. Jo vaig arribar d’Austràlia amb la Copa Catalunya ja començada,
per tant, l’època de rumors la vaig passar allà i se ben poc del que es deia. El
que puc dir és que tot i estar allà, estava molt en contacte amb el Marc, el
nostre entrenador, parlant de la pròxima temporada i mig preparant-la. Ell en
tot moment sabia el que jo pensava i volia fer, i era la persona que ho havia
de saber. De la resta no en sé més, com diu la paraula, simplement eren rumors.
(rialles i es posa vermell) Bé
de nens n’he portat molts i espero haver pogut aportat alguna cosa en tots.
Però si que és veritat que el grup d’actuals juvenils l’he entrenat durant 5
anys i d’aquí dedueixo que et refereixes a ells.
Més que culpable em sento orgullós d’ells, i que els culpables, com tu ha
anomenes, són ells. És un grup envejable, amb unes ganes, una intensitat, una
amistat i una passió pel hockey que realment ho ha fet més fàcil perquè molts
d’ells, per no dir tots, estiguin al gran nivell que estan. Crec que quan un
grup té totes aquestes qualitats és més mèrit seu que de qui els hagi entrenat.
Prefereixo pensar que he intervingut més en la manera d’entendre i viure aquest
esport, com molts entrenadors han fet amb mi, que no en les habilitats i joc
que ara tenen, això és seu.
I per últim, un “FAST
QUIZ”
Estudio i entreno nens.
2- Mar o muntanya?
Mar, sempre.
3- A dalt o a baix?
Dalt.
4- Pit o cuixa?
La cuixa sempre queda mes tendre, el pit es mes ressec (rialles).
5- Rosses o morenes?
Crec que rosses.
6- Innovador o tradicional?
Tradicional sempre i quan vagi bé.
7- Quedar amb una noia o amb els amics?
Prioritzo molt els amics, però depèn de la noia.
8- Passar-la o acabar tu la jugada?
(rialles) Diré en la meva defensa que intento fer el millor en cada situació, però a tots ens agrada acabar la jugada!
9- Saps cuinar o menjar preparat?
Sé cuinar alguna cosa; però el menjar preparat és molt còmode.
10- Balles o ets home de barra?
Sóc més de barra i xerrar, tot i que cap al tard puc trepitjar la pista, depèn. (rialles).
I fins aquí la primera de les entrevistes. Moltes gràcies Oriol per la sinceritat de totes les respostes!
Salutacions,
Salutacions,
Equip de DHM
#somvermells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada